Història econòmica de l’Andorra contemporània

L’objectiu principal de l’assignatura és comprendre el desenvolupament recent de l’economia andorrana i, per tant, conèixer a una època en què el país fa front a la seva modernització, període històric clau pels vertiginosos canvis socials, econòmics i polítics que permet la consolidació d’Andorra com a Estat de dret.

L’estudiant ha d’assolir els següents objectius:

• Analitzar els problemes del segle XIX i XX que avui reben la consideració de fonamentals.
• Interpretar els esdeveniments històrics i econòmics en el context en que es produeixen.
• Realitzar l’estudi comprensiu dels processos històrics i econòmics recents que marquen la nostra manera d’entendre i viure l’existència.
• Situar els processos històrics i econòmics en el marc geogràfic i temporal que corresponen.
• Raonar sobre els fets històrics i econòmics per estimular la curiositat per una època en què el país fa front a la seva modernització.
• Relacionar els fenòmens econòmics, socials, polítics i culturals.
   

1. PRESENTACIÓ GENERAL D’ANDORRA

1.1. Presentació geogràfica i jurídico-institucional

1.1.1. El territori, la població, característiques de l’economia, dades econòmiques més rellevants, comunicacions, etc.

2. LA CRISI DE LA SOCIETAT TRADICIONAL

2.1. La segona meitat del segle XIX i l’inici del XX: crisi i empobriment general del país

2.1.1. Campanya de premsa de 1892.

2.1.2. Derogació dels privilegis comercials amb Espanya 1887

2.1.3. L’emigració de la població andorrana

2.1.4. Els intents de canvi: concessions anteriors a 1929

2.1.5. Intercanvis comercials amb Espanya i França

2.1.6. Estat de les comunicacions

3. LES BASES DEL CANVI

3.1. Les noves perspectives econòmiques de les concessions hidroelèctriques

3.1.1. El panorama demogràfic. FHASA, el motor del canvi. Les carreteres de FHASA.

3.1.2. Influència de la Segona República espanyola

3.1.3. Els conflictes de 1933

3.1.4. Finances del Consell General

3.1.5. El servei postal, telegràfic i telefònic

3.1.6. Configuració del sistema escolar

3.1.7. Nova via de penetració del turisme

4. L’ENLAIRAMENT ECONÒMIC

4.1. Repercussions de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial

4.1.1. Ordre públic i nacionalitat

4.1.2. Ràdio Andorra, instrument polític.

4.1.3. El conflicte amb FHASA

4.1.4. El control de la xarxa telefònica

4.1.5. Reorganització del sistema educatiu

4.1.6. Les carreteres i el manteniment de la xarxa viària

5. LA TRANSICIÓ

5.1. Els anys cinquanta o el decenni frontissa

5.1.1. Dificultats del sector ramader

5.1.2. Dues emissores de ràdio

5.1.3. Impermeabilització de la frontera amb França

5.1.4. El pressupost i la fiscalitat

5.1.5. Regulació dels drets civils

5.1.6. El desenvolupament del comerç al detall

5.1.7. La creació d’un oligopoli bancari

5.1.8. Els serveis públics

5.1.9. La cultura i els cursos internacionals

5.1.10. La societat civil impulsa el turisme

5.2. L’expansió econòmica dels anys seixanta

5.2.1. Al.luvió immigratori

5.2.2. Un sector primari subvencionat

5.2.3. L’activitat comercial i les taxes de consum

5.2.4. El panorama embolicat de la radiodifusió

5.2.5. El desplegament dels serveis públics (necessitat d’una formació andorrana, sistema sanitari públic, etc.)

5.2.6. Consolidació del turisme de masses

6. LA MODERNITZACIÓ

6.1. La consolidació del model de creixement dels anys setanta i vuitanta

6.1.1. Població i societat

6.1.2. Condicionants de la base econòmica i sectors motors del creixement

6.1.3. Els sectors induïts i complementaris

6.1.4. Finances públiques

6.1.5. Relacions amb l’exterior i condicionants del marc exterior

6.1.6. Intercanvis comercials amb l’estranger

6.1.7. Evolució del marc institucional

6.1.8. Elements bàsics del marc normatiu

6.2. Fase de maduresa i estabilització de la base econòmica

6.2.1. Població i societat

6.2.2. Evolució dels factors condicionants

6.2.3. Dinàmica sectorial

6.2.4. Sector financer

6.2.5. Finances públiques

6.2.6. Relacions amb l’exterior

6.2.7. Intercanvis comercials amb l’estranger.

6.2.8. Institucions i vida política